senyal de circulació

m

Transports

Senyals de circulació

© fototeca.cat

Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

El codi de circulació distingeix els senyals de perill (que consisteixen en una placa triangular equilàtera col·locada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc), els senyals de prohibició i de final de prohibició (que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per una banda negra, grisa o blava sobre els símbols del corresponent senyal de prohibició, en els de final de prohibició), els senyals imperatius (que són circulars, triangulars o octagonals, de color blau, blanc o vermell, i indiquen obligació o prohibició inexcusable d’efectuar alguna maniobra, etc.) i els senyals informatius (que poden ésser discs, plaques o cartells i poden donar normes de circulació, indicar serveis complementaris, informar de la direcció que cal prendre per a anar en una determinada localitat, informar de la situació d’un punt, del nom d’una localitat, d’un riu, etc.). També són considerats senyals, en trànsit, els emesos pels semàfors i els dels agents de la circulació.