El territori és pla, al·luvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades. El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars; aquests havien estat molt importants. Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita. El poble (1 080 h agl [2006], senyeruts; 40 m alt.) és a la dreta del riu. L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís. Fou lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de Càrcer; depenia del castell de Benimeixís, centre del marquesat del mateix nom. A l’expulsió dels moriscs, Benimeixís no fou repoblat, mentre que Senyera rebé nova carta de poblament el 1611, en què fou erigida la parròquia.