Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo (1990), Cuento sin título (1992), Capricho, Cien años (1994), Robadors de sal (1995), Lazurd, viaje a través del agua (1998) i Zahoríes (2000), que completaren la seva Trilogía del agua, Frena mi amor (2001), Peixos a les butxaques (2002), El jardí inexistent (2004) i El bosque de Marcela (2004). També han fet incursions en el món del vídeo dansa: Capricho als terrats (1996). Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un llenguatge poètic i innovador que singularitza la companyia en el panorama de la dansa contemporània catalana.