septibranquis

m

pl

Malacologia

Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir llurs brànquies reduïdes a un septe perforat i unit al mantell, per una part, i al peu i a la massa visceral, per l’altra.

Aquest septe separa la cavitat pal·lial de la cambra suprabranquial. Presenten dos músculs adductors similars i dos sifons. Comprèn unes poques espècies marines carnívores, distribuïdes fins a grans profunditats.