Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites. Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres. De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn: un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació paral·lela inferior, un terme de laminació encreuada, un terme de laminació paral·lela superior, amb granulometria ja de mida de llim, i un terme culminant d’argila. No obstant això, és freqüent que la seqüència es presenti incompleta.
f
Geologia