Hom troba un estel sobre la seqüència principal en aquella fase de la seva existència durant la qual transforma l’hidrogen en heli. El nombre d’estels que pertanyen a la seqüència principal és més gran que el dels estels que pertanyen a qualsevol de les altres regions del diagrama esmentat. El Sol n'és un exemple, i és situat quasi equidistant dels seus extrems. La durada de l’estada d’un estel sobre la seqüència principal depèn de la seva massa, i és més curta com més gran és aquesta. Per al Sol aquesta durada pot ésser superior als 101 0 anys.
f
Astronomia