séquia de Torres

Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs. Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories. La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d’un braç del riu Segre que l’envoltava, s’havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (s XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.