Entre les seves interpretacions cal fer notar Molodaja Gvardija (‘La jove guàrdia’, 1948), Taras Ševčenko (1951), Otello (1956) i Era notte a Roma (1961). Com a realitzador començà amb el notable Sud’ba čeloveka (‘Destí d’un home’, 1959), i es consagrà amb la trilogia tolstoiana de Vojna i mir (‘Guerra i pau’): Austerlitz (1963), Nataixa (1964) i Borodino (1965). Es tracta d’una obra colossalista no mancada d’intimitat.