Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka (‘La vaga’), on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin (‘El cuirassat Potemkin’). Per a realitzar Oktjabr’ (‘Octubre’, 1927) suspengué el rodatge de Staroje i novoje (‘El vell i el nou’), que acabà al cap de dos anys. Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà ¡Que viva México! (1931). A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij (1938) i Ivan Groznij. Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic.