Presidí el primer concili de Barcelona (540) i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia (451), d’Agde (506) i d’Orleans (511). Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers. Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics.