 DR.jpg)
Vida
Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys. El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà. D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors, que es representà fins el 1990. Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París. A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio (1991). A partir de llavors es convertí en el seu actor fetitxe, i junts realitzaren un total de set títols.
Mentrestant, López estrenà a Barcelona l’espectacle Fins el fons (1993-94). La cinquena col·laboració amb Poirier fou la road movie Western (1997), presentada i llorejada al Festival de Canes, i que el convertí en el millor actor revelació de França. L’èxit definitiu li arribà el 2000, en guanyar el César, premi francès al millor actor, i tres mesos després el Fèlix com a millor actor, atorgat per l’Acadèmia Europea del Film, ambdós per Harry, un amic que us estima (Harry, un ami qui vous veut du bien, 1999, Dominik Moll), gran èxit de públic a França i el film amb més distribució internacional del cinema francès, a més d’interpretar Una relació privada (Une liaison pornographique, 1999, Frédéric Fonteyne), premi al millor actor al Festival de Las Palmas.
Actor intuïtiu, espontani i de gestualitat minimalista, posteriorment ha rodat Carícies (V. Pons, 1997), Lisboa (A. Hernández, 1998), Rien à faire (M. Vernoux, 1999), Morir (o no) (V. Pons, 1999), Une liaison pornographique (F. Fontayne, 1999), La nouvelle Ève (C. Corsini, 1999), Ataque verbal (M. Albadalejo, 1999), El cielo abierto (M. Albadalejo, 2000), Harry, un ami qui vous veut du bien (D. Moll, 2000), amb la qual guanyà el guardó de millor actor de l’Acadèmia Europea de Cinematografia i el premi César, concedit el 2001 per l’Acadèmia Francesa de Cinema al millor intèrpret masculí, Te quiero (M. Poirier, 2001), Hombres Felices (R. Santiago, 2001), Janis et John (Samuel Benchetrit, 2003), Les Mots bleus (Alain Corneau, 2005), Peindre ou faire l’amour (Arnaud i Jean-Marie Larrieu, 2005), El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006; premi Butaca 2007 al millor actor català), Parc (Arnaud des Pallières 2007), La Maison (Manuel Porier, 2007), Petit indi (Marc Recha, 2008), Map of the Sounds of Tokyo (I. Coixet, 2009), Potiche (F. Ozon, 2010), Pa negre (A. Villaronga, 2010), Ismael (M. Piñeyro, 2013), Segon origen (Bigas Luna i C. Porta, 2015), Un dia perfecte (F. León de Aranoa, 2015), La propera pell (I. Lacuesta i I. Campo, 2016) i Sirât (O. Laxe, 2024) entre d’altres.
El 2008 protagonitzà el monòleg teatral Non Solum, de J. Picó, pel qual rebé el 2010 el premi Terenci Moix d’arts escèniques. L’any 2001 fou guardonat amb el premi Sant Jordi de cinema com a millor actor i el 2002 el Swann d’or del Festival de Cabourg (França) per La corba de la felicitat (Les femmes. . . ou les enfants d’abord, M. Poirier)..
Altres films
1998 Arde amor, R. Veiga.
2000 La nueva Eva (La Nouvelle Eve), C. Corsini.
2000-01 Reinas por un día (Reines d’un jour), M. Vernoux.
2001 Negocios ocultos (Dirty Pretty Things), S. Frears.
2002 Janis y John (Janis & John), S. Benchetrit.
2003 Camins creuats (Chemins de traverse), M. Poirier.
2016: Quatretondeta, P. Rodríguez.
2017 La vida lliure, M. Recha.
2019 El viatge de la Marta, N. Bellús.