Sergi Mingote i Moreno

(Parets del Vallès, Vallès Oriental, 9 de març de 1971 — K2, Pakistan, 16 de gener de 2021)

Sergi Mingote i Moreno

© Parets.cat

Alpinista.

Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi (2011-18).

Aconseguí el primer vuitmil el 1998 (Cho Oyu, 8.201 m). Seguiren el Shisha Pangma (8.008 m, com l’anterior, sense oxigen), el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001. El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les condicions meteorològiques adverses i per ésser la primera ascensió d’aquestes característiques retransmesa en directe a través d’una connexió per satèl·lit. Després de nombrosos altres cims de menys de 8.000 m (entre els quals el Dhaulagiri VII, de 7.246 m, el 2000), el 2018 inicià el projecte d’ascensió als vuit cims de més de 8.000 m en només 1.000 dies: al juliol, coronà el Broad Peak i el K2, al setembre, el Manaslu, el maig del 2019 el Lhotse, al juliol el Nanga Parbat i el Gasherbrum II i a l’octubre el Dhaulagiri. Després que la pandèmia de la COVID-19 l’obligués a ajornar el projecte, morí a causa d’una caiguda durant el descens des d’un camp del K2 al camp base després d'intentar la primera ascensió d’aquest pic a l’hivern, expedició que codirigia.

A banda, prengué part en diverses expedicions, entre les quals destaca la primera expedició mundial del mil·lenni al pol nord magnètic, i destacà també en proves d’ultraresistència i en bicicleta de muntanya als deserts de Gobi i de Djanet, al Sàhara, entre d’altres. Creà la fundació ONAT, de la qual fou president, dedicada a projectes per a la integració de persones discapacitades a través de l’esport, i en aquest vessant dugué a terme la travessa de l’estret de Gibraltar nedant al costat del campió paralímpic Miguel Luque (2017) i fou doble campió d’Espanya d’ultraresistència en tàndem, juntament amb el corredor de ciclisme adaptat Joan Soto.