Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México. Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia (1983-88). A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació. La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la perplexitat d’uns personatges cosmopolites. Sobresurten les novel·les i narracions El infierno de todos (1964), No hay tal lugar (1967), Los climas (1966), El tañido de una flauta (1972), Nocturno de Bujara (1982, premi Xavier Villaurrutia), Vals de Mefisto (1984) i la trilogia Tríptico de carnaval, formada per El desfile del amor (1984, premi Herralde), Domar a la divina garza (1988) i La vida conyugal (1991). Posteriorment publicà la Trilogia de la memoria, de caràcter autobiogràfic, formada per El arte de la fuga (1996), El viaje (2001) i El mago de Viena (2005). El 1999 rebé el premi Juan Rulfo i el 2005 el premi Cervantes.