Llicenciat en dret a la Universidad Autónoma de Nicaragua, tingué un paper molt actiu en el moviment estudiantil revolucionari. L’any 1960 fundà a la Universitat de León la revista Ventana, i encapçalà un moviment literari amb el mateix nom. Dos anys més tard, fundà el Frente Estudiantil Revolucionario. L’any 1964 fou membre de la Confederación de Universidades Centroamericanas (Costa Rica), de la qual fou escollit president els anys 1968 i 1976. Des d’aquest càrrec, fundà l’Editorial Universitaria Centroamericana (EDUCA). Del 1973 al 1975 visqué a Berlín, com a escriptor visitant, convidat pel Servei d’Intercanvi Acadèmic Alemany.
L’any 1975 fou membre de la comissió internacional del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN). Dos anys més tard (1977), encapçalà el grup dels Dotze contra el règim de Somoza, i el 1979 tingué un paper rellevant en la junta de govern que enderrocà el règim nicaragüenc. L’any 1981 fundà l’Editorial Nueva Nicaragua. Fou vicepresident de la república del 1984 al 1990. Aquell any, passà a ésser líder de la minoria i portaveu de l’Assemblea Nacional, càrrec que ocupà fins el 1994. El 1995 fundà el Movimiento Renovador Sandinista (MRS).
Ha publicat una trentena de llibres, entre els quals destaquen els assaigs El pensamiento vivo de Sandino (1975), La marca del Zorro (1987) i El viejo arte de mentir (2004), les novel·les Castigo divino (1988, premi internacional Dashiell Hammett 1990), Un baile de máscaras (1995) i Margarita, está linda la mar (1998, Premio Alfaguara) i els reculls de contes Clave de sol (1992) i Perdón y olvido (2009).
La seva trajectòria ha merescut, entre d’altres, els premis José Donoso (2011), l’Ordre d’Oficial de les Arts i les Lletres de França (2013), el Premio Internacional Carlos Fuentes (2014) i el premi Cervantes (2017).