Obra d’Anton von Webern a partir del Trio, opus 20 (1927), fou aprofundida per Olivier Messiaen en Mode de valeurs et intensités (1949), per Pierre Boulez en Structures pour deux pianos (1952), basades en quatre sèries, i per Karlheinz Stockhausen en Kontrapunkte (1953). Aquest control absolut de tots els paràmetres ha desembocat en l’abandó de l’ordre serial i ha vist aparèixer la indeterminació i l’atzar en la forma musical.
adj
Música