Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple. La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles. Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple: hidrogen (amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït ulteriorment):
aigua (amb formació de cetones o, en el cas de l’acetilè, d’acetaldehid):
hidràcids o àcids carboxílics (amb formació d’halogenurs o d’èsters alquenílics):
òxid de carboni (amb formació de derivats acrílics):
halògens (amb formació de derivats dihalogenats i tetrahalogenats):
alcohols (amb formació d’èters vinílics i d’acetals):
Els composts acetilènics són, a més, susceptibles de polimeritzar-se (per exemple, amb formació, si les condicions són les adequades, de poliolefines cícliques o de composts benzènics) i de condensar-se amb les amines i amb els aldehids i cetones (amb formació d’alcohols αβ-acetilènics):
En fi, les propietats àcides dels acetilènics terminals són suficients per a permetre llur metal·lació amb els reactius de Grignard o amb el sodi o l’amidur de sodi, i donen lloc, a més, a la formació de composts organometàl·lics insolubles en les solucions amoniacals d’ions argent o coure (I), la reacció amb aquests dos ions essent-los característica i permetent llur identificació. Els composts organometàl·lics formats pels acetilènics terminals reaccionen fàcilment amb els derivats halogenats i permeten així d’obtenir els composts acetilènics no terminals:
Els composts terminals, en canvi, poden obtenir-se ja sigui a partir de l’acetilè (directament o a través dels acetilurs alcalins monosubstituïts (acetilur), ja sigui per formació del triple enllaç, tractant els halogenurs de vinil, o els composts gem-dihalogenats o vic-dihalogenats amb bases fortes:
En aquest cas, àdhuc quan és possible la formació inicial d’un acetilènic no terminal, la presència de la base dóna lloc, en general, a una isomerització, i el compost obtingut és el terminal. Les reaccions ressenyades donen idea de la gran varietat de productes obtenibles mitjançant els composts acetilènics i expliquen, doncs, la importància industrial de l’acetilè. Això no obstant, els composts acetilènics són molt rars a la natura i els acetilènics naturals es redueixen, gairebé, a uns pocs àcids grassos, entre els quals l’àcid taríric i l’àcid isànic.