És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal; conserva vells blasons. També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603. El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç. A la segona meitat del segle XVI la senyoria del lloc era d’Onofre d’Alentorn i d’Oms i romangué en poder dels Alentorn almenys fins al segle XVIII. Durant la primera guerra Carlina, el castell fou escenari de diverses operacions. El 1834 s’hi refugiaren els capitosts carlins Antoni Borges i Carles Alguaire, que amb els seus homes foren assetjats per les forces del tinent coronel Joan Calvet. Prop de Seró hi ha una torre anomenada dels Moros.

Vista interior del Centre Seró. Espai Transmissor
© Seró. Espai Transmissor / Museu de la Noguera
Dins l’antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet. La festa major se celebra el tercer dissabte d’agost.