El seu verí i tel·lurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac. El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle. Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac. Per la seva forma s’integra en els cultes fàl·lics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal. Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre el culte israelita de la serp de bronze erigida per Moisès al desert (amb el qual es relaciona probablement la figura del serafí) o en el simbolisme de la vara de la serp d’Esculapi ( Asclepi).
f
Religions de Grècia i Roma
Etnologia