serpentó

m
Música

Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, de tub llarg i corbat en forma de serp o S.

Té nou orificis. És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves. Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres; Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren. Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII. Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos.