Els materials (gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars) són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari. L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt., no tan potent ni moguda com el Montsant, paral·lel al S. Les alçàries màximes es troben en allunyar-se de l’Ebre a l’E, al límit del municipi de Vilanova de Prades amb els garriguencs de la Pobla de Cérvoles i el Vilosell: l’Abella (1 002 m), la Tossa (1 023 m). Els barrancs que engruixeixen el riu de Montsant esqueixen el front de migjorn; el de les Garrigues, al contrari, és simplement el front exterior del sistema de costes que convergeixen al SW de Lleida.
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat