serra de Mainera

Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).

Culmina al pic de Mainera (2 906 m alt.) i el Montanyó (2 781 m). La carena principal (SW-NE) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera. Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al SW, els Gento i de Cabdella; al NW, els estanys Negres i l'estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.