El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica (SW-NE). Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines (1 237 m) i, a ponent, de la Sierra Larga (869 m). A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual (igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de Barinas) s’assenten en territori de l’antic regne de Múrcia (la regió del Carxe), a l’E del meridià que uneix Viñapé (Jumella) i Peña la Zafra (Fortuna) —darrers indrets de llengua castellana—, una sèrie de nuclis de poblament, relativament recents (formats a partir del s XVIII), la població dels quals, procedent en gran part de la foia de Castalla, ha conservat la llengua catalana i la consciència d’ésser valencians. Aquests nuclis són: el Carxe (o Raspai), al terme de Iecla; la Barquilla, la Torre del Rico, la Moreneta, la Canyada del Trigo, Cavallusa i Pelisants, al terme de Jumella; i la Canyada de la Llenya, les Cases dels Frares, la Sarsa i l’Ombria de la Sarsa, al terme de Favanella. La vila del Pinós (Valls de Vinalopó) n'és el centre. El conreu de la vinya és l’activitat econòmica dominant, al costat d’una certa extensió destinada a blat i oliveres; la pluviositat és molt baixa, i en tota la zona hi ha només la font de la Sarsa, de manera que cal consumir aigua d’aljub . Això ha produït l’estagnació demogràfica d’aquestes poblacions, sovint sense electricitat i desproveïdes de tota mena de serveis, àdhuc religiosos: l’emigració es dirigeix a València i al Principat. Només la Canyada de la Llenya ha sofert una transformació favorable gràcies a la descoberta d’aigua. La zona té una superfície d’uns 300 km2 i és habitada per unes 2 000 o 2 500 persones.