Recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau. Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa. Els cims més alts són: Serrat Negre (1.779,3 m), el Pedró (1.764,6 m), el cap de la Baga Alta (1.755,7 m), el cap de la Baga de Fontanals (1.742,5 m), el roc de la Clusa (1.728,6 m) i Serrat de l’Amorriador (1.717,3 m).
Situat a 1.371 m d’altitud, a uns 12 km del nucli de la Pobla de Lillet, hi ha el Xalet del Catllaràs, un edifici modernista construït entre el 1902 i el 1903 que Eusebi Güell encarregà per allotjar els tècnics de les mines de carbó que subministraven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l’interior i apuntada a l’exterior. L’aresta de la volta fa de carener de la coberta i hi ha dues xemeneies. L’espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central circular —originalment de pedra i actualment de ferro— construïda a l’exterior de l’edifici. L’any 2006 fou declarat bé cultural d’interès local. El 2026 fou certificat com a obra d’Antoni Gaudí.