Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC; un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia. Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada. Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres d’indústria lítica (puntes de fletxa de sílex), objectes fets amb os, restes faunístiques (de cànids, bous, ovicàprids, porcs, cérvols, senglars, etc.) i ceràmiques llises amb decoracions cordades o incises. La troballa més espectacular són les sis esteles de sorrenca esculpides (algunes d’aquestes amb forma de cap de brau, en al·lusió a un possible culte a la fertilitat), i un petit menhir.