Culmina al puig de Bartolo (729 m alt.) i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda; arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom. La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim; actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre; l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics. El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes. La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat de Castelló, ha fet que els darrers anys apareguin als vessants més baixos bon nombre d’urbanitzacions turístiques.