És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m. El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén (3 478 m). En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic. És constituïda per materials cristal·lins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no metamòrfics. Les serres principals són, d’W a E, la de Ronda, Tejeda, Almijara, Alhama, Nevada, Baza, Gádor, Filabres, Alhamilla i Estancias. En conjunt presenta formes arrodonides i amb poca vegetació i només ofereix relleus abruptes, tallats per profunds congosts, a les zones calcàries.