servei social

m
Política
Dret

Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.

Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics (educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc) com, sobretot, els adreçats a col·lectius amb desavantatges respecte a la població mitjana (discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc.). A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat. Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha de respectar i protegir els interessos dels usuaris, els quals poden fer us dels drets que els són reconeguts per llei (dret a la informació en tots els serveis, a la intimitat i no divulgació de les dades personals, a la continuïtat en la prestació dels serveis en les condicions convingudes i a la no discriminació). Dins del tipus d’establiments socials existeixen els denominats residencials de serveis socials, que són substitutoris de la llar i tenen la consideració d’institucions assistencials obertes. Els centres d’aquest tipus estan destinats a acollir temporalment determinats grups de persones amb dificultats específiques (dones maltractades, gent gran, toxicòmans, etc.). Les entitats de serveis socials poden ser públiques, i aleshores s’anomenen d’iniciativa social, o privades, que reben el nom d’iniciativa mercantil. Les diferència l’absència o presència de la finalitat de lucre. El sistema de serveis socials a Catalunya es va reformar amb l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya. En aquesta llei s’estableix que els serveis socials tenen per finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en un marc de justícia social i de benestar. Amb aquest objectiu s’habiliten un conjunt de recursos, equipaments, projectes i prestacions de titularitat pública i privada que constitueixen el sistema de serveis socials i una xarxa d’atenció pública a Catalunya.