servent dels servents de Déu

f

m

Diplomàtica i altres branques

Fórmula (llat: servus servorum Dei) utilitzada constantment a la cancelleria pontifícia, des del segle IX, en l’encapçalament dels documents papals.

El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes (encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna).