L’intermediari intercepta les peticions realitzades per l’aplicació client i comprova si pot oferir la resposta per si mateix; altrament envia la petició al servidor. L’ús d’intermediaris pot augmentar les prestacions d’un sistema multiusuari, sota la hipòtesi que les peticions fetes per un usuari tenen una alta probabilitat de ser repetides per un altre usuari. També sota aquesta mateixa hipòtesi, si l’intermediari emmagatzema totes les peticions realitzades durant un interval de temps hi ha una alta probabilitat que es realitzin noves peticions que ja estan emmagatzemades; en aquest cas l’intermediari pot servir la resposta sense necessitat d’accedir al servidor. L’altra utilitat dels intermediaris és la de fer de filtre de les peticions indegudes al servidor. Els anomenats caus de xarxa no són sinó servidors intermediaris de planes web entre el navegador i el servidor real. El nom de cau de xarxa prové de la funcionalitat dels servidors intermediaris d’emmagatzemar les peticions d’un interval de temps, en aquest cas les planes web accedides; d’aquesta manera l’usuari veu el servidor intermediari com un autèntic cau de planes web. Aquesta visió és del tot parcial, però és la de la majoria dels usuaris d’entorns personals: la funcionalitat del filtre, molt usada en entorns corporatius (per exemple, per a evitar que els treballadors accedeixin a planes d’oci), és molt poc usada en els entorns personals, ja que requereix la programació de l’intermediari.
m
Electrònica i informàtica