Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini. Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a evitar inundacions ( aigua), servitud de desguàs, pas de cables elèctrics o telefònics, etc. Pel tipus d’utilitat que proporciona, la servitud pot ésser contínua, quan proporciona una utilitat incessant sense intervenció de cap acte concret del seu beneficiari (com la de cables telefònics); discontínua, quan hom l’usa a intervals i depèn d’actes concrets del seu beneficiari (com la servitud de pas); positiva, quan obliga l’amo del predi servent a deixar fer alguna cosa o a fer-la ell mateix (com deixar passar el beneficiari); i negativa, quan prohibeix a l’amo del predi servent de fer quelcom que li seria lícit sense la servitud (com la servitud de vista, que no permet la construcció d’un mur que impedeixi la llum al predi dominant). Quant a la publicitat que se'n deriva, la servitud pot ésser aparent, quan es mostra als ulls per senyals exteriors que en revelen l’existència (com l’aqüeducte que passa per un predi veí) i no aparent, quan no necessita aquests senyals reveladors (així la utilitat de la servitud de vista és obtinguda per la no-construcció d’un mur). Les principals característiques de la servitud són la indivisibilitat (en cas de divisió del predi servent o dominant roman íntegre a càrrec o a favor dels predis resultants) i la inseparabilitat, per respecte als predis dominant i servent, que no en permet l’alienació com a dret separat. En la venda d’un predi, cal manifestar les servituds, fins i tot les no aparents, que pesin damunt d’ell, de manera que, en el cas de no fer-ho, caldrà indemnitzar el comprador del preu en què, segons perits, les esmentades servituds disminueixen el valor de la cosa venuda. Les Ordinacions d’En Sanctacília, al s XIV, fixaren ja unes determinades categories de servituds, incloses a les Constitucions i altres drets de Catalunya i recollides en la compilació del dret civil català del 1960, que conserva les següents servituds: la servitud de mitgeria, que té el caràcter de forçosa, en el sentit que permet al propietari de construir una paret d’obra la meitat de la qual ocupi el solar del veí, si bé aquest no podrà carregar damunt la paret mitgera edificada per l’altre sense haver-ne pagat la meitat o sense conveni amb el veí; la servitud de llums i vistes, que impedeix de tenir vistes ni llums sobre el predi veí, si abans no mira sobre el propi, a menys de tenir constituïda servitud a favor seu, i per tant impedeix d’obrir qualsevol finestra o construir voladís sense deixar al propi terreny una androna d’amplària almenys d’un metre quadrat, i ensems determina que si un predi té constituïda a favor seu servitud de llums o de vistes, l’amo del terreny veí que vulgui edificar hagi de deixar al davant la mateixa servitud d’androna; i la servitud de distància entre edificis, que permet a tot propietari de construir una paret acostant-la o adossant-la de llarg o de través a la paret veïna amb obligació de respectar les servituds existents, plantar tires per formar tanca al seu predi veí; impedeix de poder obrir cap pou a una distància menor de seixanta centímetres dels fonaments de la paret mitgera; i imposa al propietari d’un hort o jardí vora la paret aliena l’obligació de construir una contraparet per tal que no es malmetin els fonaments de la paret veïna. En matèria d’adquisició de servituds el dret civil català sanciona la no usucapibilitat d’aquelles servituds que representarien una ingerència inadmissible o una greu incomoditat per als predis veïns, així com les no aparents; les altres servituds poden adquirir-se per la possessió del dret de servitud per una duració de trenta anys, sense necessitat de títol ni de bona fe, llevat de les servituds discontínues que poden adquirir-se per usucapió immemorial. Les servituds s’extingeixen per la prescripció extintiva dels trenta anys. La regulació de la servitud com a dret real que grava parcialment una finca en benefici d’una altra es troba regulada per la llei 22/2001. La principal novetat d’aquesta regulació és que cap servitud no es pot adquirir per usucapió.
f
Dret civil