servitud de desguàs

f
Dret català

Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.

En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí; modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial.