servitud de vistes

vistes
f
Dret català

Servitud que faculta a obrir forats i finestres per tal de gaudir de vistes a través d’un predi veí.

Segons el dret civil català, ningú no pot tenir vistes sobre el predi veí si abans no mira sobre el propi, llevat del cas que abans no hagi constituït la servitud corresponent. En aquest cas, l’amo del terreny veí que vulgui edificar haurà de deixar al davant de la mateixa servitud una androna, a la qual hom podrà obrir finestres per tal de rebre claror.