Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert. Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh, esdevingué cap de les forces d’autodefensa. El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006. Després de la independència d’Armènia (1991), fou ministre de Defensa (1993-95 i 2000-07) i de Seguretat Nacional (1995-99). En 1999-2007 fou també secretari del Consell Nacional de Seguretat, adjunt a la presidència. Entre el 2007 i el 2008 ocupà el càrrec de primer ministre del país. Aquest any guanyà les eleccions presidencials, succeint Ṙobẹrt Sẹdraki K’oč’aryan, però la seva victòria desencadenà una onada de protestes, reprimides violentament. Reelegit el 2013 en unes eleccions també polèmiques i amb incidents, al llarg dels seus dos mandats reforçà els lligams amb Rússia, especialment amb la signatura per a l’ingrés a la Unió Econòmica Eurasiàtica (2014), cosa que desencadenà les protestes dels sectors més prooccidentals. L’oposició també l’acusà d’inacció per a superar l’estancament econòmic i d’enquistar el conflicte amb l’Azerbaidjan sobre l’Alt Karabakh. El 2015 impulsà l’aprovació d’una reforma constitucional que reduïa considerablement els poders de la presidència i reforçava els del Parlament. Privat constitucionalment de presentar-se a un tercer mandat, el 17 d’abril de 2018 fou nomenat primer ministre, però el dia 23 dimití el càrrec per l’allau de protestes que l’acusaven de voler perpetuar-se en el poder. El març del 2020 fou jutjat per desviació fraudulenta de fons públics i malversació (prop d’un milió d’euros) l’any 2013.
Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Polític armeni.