Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa. El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota. Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes (na Guardis, na Moltona, na Pelada). Els conreus ocupen el 65,6% del municipi: 157 ha de regadiu (hortalisses) vora la carretera de la vila a la colònia de Sant Jordi. El secà és dedicat essencialment a cereals (1 410 ha), ametllers (679 ha) i figueres (224 ha). També hi ha albercoquers i altres arbres fruiters (73 ha) i vinya (54 ha). Entre els terrenys no conreats la major part són brolles (746 ha) i pinedes de pi blanc (182 ha). Les salines del municipi són modestes; les importants i properes són les del salobrar de Campos. La ramaderia disposa d’uns 1 550 caps de bestiar boví, uns 220 d’oví, 200 de porcí i 220 d’aviram. El 83% de la terra és explotada pels seus propietaris, el 5,6% ho és en règim d’arrendament i l’11,6% en el de parceria. Treballen en el sector primari 402 persones. La indústria tradicional és poc important amb relació a l’agricultura, pròspera d’ençà del període 1885-1905, que hom vengué i parcel·là la possessió de Vall del marquès des Palmer. Una altra font de riquesa és el turisme, centrat a la colònia de Sant Jordi (689 h el 1981) que disposa de 2317 places hoteleres (1984); dels 1896 habitatges existents, 1018 són d’ocupació estacional; disposa d’un port esportiu a la platja des Dolç. La població augmentà ràpidament gràcies a la colonització agrícola dels roters: 290 h l’any 1840, 800 el 1860. Segueix un període estacionari (881 h [1910]) i una altra embranzida amb la separació de la jurisdicció de Santanyí de la parròquia (1913) i el municipi (1925) de ses Salines: 1 510 h el 1930, 1 886 el 1950, més de 2 200 el 1970 i 2 283 el 1986. La vila (1 606 h agl i 154 h diss [1981], saliners ; 42 m alt.) és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí (ferrocarril de via estreta, actiu del 1917 al 1964) i de les salines al carregador de sal davant l’illa Llarga, prop de la futura colònia de Sant Jordi i a llevant del raval de sa Carroja . El municipi comprèn, a més, el veïnat deCas Perets.
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat