El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí, nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti (mort abans del 1399), i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí, aquest últim bastard. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge. Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família. Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga branca que ascendí ràpidament d’estament social: vers el 1400 els nets ja eren cavallers i emparentats amb nobles; altres membres continuaren tanmateix dedicant-se al comerç. Jaume morí el 1450, molt vell, i deixà tres fills: Guillem Setantí (~1410 — 1490), el gran i hereu de la casa paterna del Born, que formà la branca primogènita (extingida vers el 1614 amb Marianna Setantí i Colom), Lluís Setantí (1417 — ~1488), que inicià la segona branca, i Francesc Setantí (1420 — a 1483), que tingué dues filles. Els germans Setantí iniciaren una nova activitat que la família ja no abandonaria: la intervenció en la política municipal, en la qual es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer, cònsol de llotja, sobretot des del 1460. Membres de l’oligarquia barcelonina, amb llur cosí Jaume Setantí (fill de Pere Setantí i mort després del 1463) i llurs parents Ros, Llull, Sapila, integraren el partit de la diputació durant la guerra contra Joan II, dins la Biga. Jaume sobresortí en el camp de batalla, Guillem com a tresorer dels reis elegits per la generalitat, Lluís com a proveïdor de l’exèrcit durant la guerra, el qual, el 1471, com a conseller en cap, rendí la ciutat a Joan II. Llur esperit bèl·lic es manifestà en altres ocasions en bregues per injúries contra Pere de la Cavalleria, ciutadà de Saragossa el 1460, i en commocions produïdes per ells el 1479 arran d’un nomenament d’escrivà de la taula de canvi per Ferran II. Durant el s XVI, els Setantí continuaren en el govern municipal i obtingueren, a més, càrrecs reials. Un d’ells es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos el 1543, i un altre, Joan Antoni Setantí i Desbosc, morí en el fracàs de l’Armada Invencible en el vaixell d’Hug de Montcada (1588). Poc després el llinatge s’extingí, a la primera meitat del s XVII, amb la mort de Joaquim Setantí i Alzina, pertanyent a la segona branca i rebesnet de Lluís.