El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós. Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà (entorn del 1600 aC) fins a la plena època ibèrica (vers el 400 aC), moment en què fou desocupat fins a època medieval. La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat: des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica. Les excavacions del turó, dirigides per M.E. Aubet, foren iniciades el 1975. La necròpolis és constituïda per diversos túmuls d’incineració i pertany a les fases mitjana i final de l’horitzó tartessi detectat al poblat del turó (segles VII i VI aC). Fou descoberta al principi de segle XX per G. Bonsor i excavada per R. Thouvenot (1926-27) i, posteriorment, per M.E. Aubet (1973-75).