Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent: Madrid (maig del 1906), València (12-19 de desembre de 1907), Sevilla (1908), Santiago de Compostel·la (1-7 de juliol de 1909), Barcelona (27 de novembre — 4 de desembre de 1910) i Pamplona (21 de juny — 6 de juliol de 1912). En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial. Les principals aportacions a València foren les conferències de Francesc Moran sobre les diferents situacions contractuals al camp en els Països Catalans, de Miquel Sastre i Sanna sobre les vagues, de Maluquer i Salvador sobre els accidents de treball i d’Antoni Vicent, que propugnà l’impost progressiu com a mitjà de pal·liar les tensions socials. A Barcelona, on el discurs inaugural fou fet per J.Torras i Bages, hom tractà de temes com el de la dona (Gabriel Palau), el mutualisme (F.Moragas), l’atur forçós (M.Sastre i Sanna), el cooperativisme (F.Ripoll), etc. Posteriorment, durant la Segona República, Severino Aznar aconseguí la celebració d’unes noves setmanes a Madrid (15-22 d’octubre de 1933), on la participació catalana fou limitada (F.Peiró, A.Gallart i el cardenal Vidal i Barraquer, que en féu el discurs de clausura), a Saragossa (30 de setembre — 7 d’octubre de 1934), etc.
f
Història