És situada al NW del país, a la vora del riu Han i al peu del mont Pukhan. És unida per ferrocarril a Inch'ŏn, el seu port a la mar Groga, a Mokp'o i Pusan a l’extrem S de la península. Durant la dominació japonesa (1910-45) es convertí en un gran centre industrial modern i s’estengué fora de les muralles; dotada d’un nou port a Inch'ŏn, es convertí en el gran centre industrial i comercial del país i hom hi establí diverses fàbriques al llarg del Han cap a Inch'ŏn. Destruïda la ciutat durant la guerra de Corea, fou ràpidament reconstruïda i hom creà noves indústries: tèxtil (cotó), farinera, cervesera, d’olis vegetals, de paper, de pells, química, mecànica (material ferroviari, automòbils), producció de ciment. Centre d’ensenyament superior. Té aeroport internacional. Fou seu dels Jocs Olímpics del 1988.
Petita població coreana, el 1393 es convertí en la capital administrativa. Quan els japonesos destruïren la residència reial de Sunto (final s. XVI), Seül esdevingué la capital reial de la dinastia Yi, però el 1637 fou enderrocada pels manxús. Fou ocupada pels japonesos (1910), els quals impulsaren la indústria local i la reconstrucció urbana. Capital de la República de Corea (1948) i seu del govern militar nord-americà, la seva població augmentà vertiginosament a causa dels refugiats procedents del N. El 1950 fou ocupada per les forces nord-coreanes i el 1951 altre cop pels xinesos i nord-coreans. Recuperada pels aliats, esdevingué la principal zona econòmica i administrativa del país.