sevir augustal

m
Història

Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres (d’on prové el nom), dedicada al culte a l’emperador.

Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes (colònies o municipis). Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius. Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans.