šĕwà

*

m

Fonètica i fonologia

Gramàtica

Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.

Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu. En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ (o ∂o e ).