Terme tècnic introduït pel lingüista danès H.Møller en l’estudi de l’indoeuropeu per tal d’indicar una vocal neutra breu (∂) postulada per una frase prehistòrica de la llengua que justificaria la correspondència del signe ĭ indoirànic amb els signe ă de les llengües indoeuropees.
N'hi hauria hagut de diversos tipus, amb valor consonàntic o laringal ( laringal).