El Sextant marí amb el limbe de 90º o quadrant © Fototeca.catsextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° (o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant). Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe. Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls; l’un, M, és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m, és fixat al bastidor i per tant no es mou. Aquest darrer té la seva meitat exterior transparent i la seva meitat interior reflectora. Enfront d’aquest darrer mirall i agafada a l’altre costat del bastidor, hi ha una petita ullera u, l’eix de col·limació de la qual és paral·lel al pla del limbe. El calibratge d’aquests aparells és fet de tal manera que la lectura del limbe dóna zero quan els miralls m i M són paral·lels, és a dir, quan l’alidada es confon amb la recta AC. Per a efectuar mesures amb aquest aparell hom enfoca la ullera a la línia de l’horitzó, la qual cosa és fàcil d’aconseguir des d’un vaixell que navega per la mar oberta; amb això resulta que per un cantó els raigs lluminosos que provenen de l’horitzó travessen el mirall m pel seu costat transparent i arriben directament a la ullera u, mentre que per un altre cantó arriben al mirall M, des d’on són enviats al costat reflector del mirall m, i així, per aquest camí, tornen a arribar a la ullera u. Un cop enfocada la línia d’horitzó amb aquest procediment, hom gira l’alidada, amb la qual cosa canvia l’orientació de M. Aquest moviment és detingut qual el mirall M proporciona a la ullera la imatge de l’astre del qual hom vol conèixer l’altura, la qual se sobreposa a la imatge de l’horitzó transmesa pel mirall m. Quan es donen aquestes circumstàncies, l’angle que hom mesura al limbe és la meitat de l’angle que separa l’astre de l’horitzó. Alguns sextants no porten la graduació real, sinó que tots llurs valors són doblats, la qual cosa els permet de donar directament l’altura dels astres. La constitució del sextant pot ésser generalitzada als instruments que tenen limbes de 45° i 90°, anomenats octant i quadrant, respectivament, bé que a vegades hom els anomena també impròpiament i en general sextants. Una varietat d’aquest instrument és el sextant d’avió; aquests aparells es basen en els mateixos principis que el sextant marí, però es caracteritzen pel fet de posseir un horitzó artificial, que en alguns casos és determinat per un nivell de bombolla i en altres per un pèndol o un giroscopi. La precisió dels sextants d’avió, de l’ordre de 10’, o sia, uns 15 km aproximadament, és molt inferior a la del sextant marí que és d’un minut, o sia, una milla aproximadament.
m
Astronomia
sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com