Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat. Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista. De la seva obra cal esmentar les novel·les Kaigō (‘Trobada causal’, 1952), Jiyū no kanata de (‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954) i Kamen no shita ni (‘Sota la màscara’, 1971), autobiogràfica.