Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes. Centre comercial dels productes de la regió. Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil (cotó), química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent. Nucli central de l’imperi persa (s VII), la seva situació motivà ocupacions successives: mongola (s XIII) i timúrida (final del s XIV). Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh (1744). Com a lloc de naixement de Sa'adī i de Hafīz li han estat dedicats poemes de la millor lírica persa.