sibilant

adj

Fonètica i fonologia

Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit

© fototeca.cat

Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.

En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic. El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània: s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z: caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge .