sícon

m
Zoologia

Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.

La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic. Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon, comú a la Mediterrània.