A la Campània predominen els elements musulmans voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia (s. XII-XIII) i d’Amalfi (1266-68, claustre) i a la casa Rufolo (s. XIII, Ravello). Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals, formes de l’art bizantí cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics i tècniques d’origen musulmà decoració de paviments, murs i voltes, de vegades amb incrustacions policromes. Entre els exemples més representatius cal esmentar San Giovanni degli Eremiti (~1132), Santa Maria dell’Ammiraglio, dita també La Martorana (~1143), San Cataldo (abans del 1161), Capella Palatina al Palazzo Reale (1140), tots a Palerm, catedral de Cefalù (s. XII), catedral de Monreale (1182) i L’Annunziata dei Catalani a Messina.
adj
Art