Mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut. La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent. Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós. Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent. Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro. La siderita és molt estesa i forma dipòsits estratiformes a les roques sedimentàries, on s’associa amb argiles o vetes de carbó. A la península Ibèrica n'hi ha a Biscaia i també a Sierra Menera (Aragó).
f
Mineralogia i petrografia
siderita
© Fototeca.cat
3
.