Sigfrid

Heroi de les llegendes escandinaves (l’Edda, la Volsungasaga, amb el nom de Sigurd) i germàniques, com el cant dels Nibelungs.

Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació. El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable (menys en un punt de l’esquena), enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic. Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar (Gunther). Brunilda, en venjança, convenç Guttorn (Hagen) perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira funerària de l’heroi.

R. Wagner, basant-se en les llegendes escandinaves, el feu protagonista de la Tetralogia, la segona jornada de la qual porta el seu nom. L’obra, de tres actes, s’estrenà a Bayreuth el 1876 (al Liceu de Barcelona, el 1900).