La descripció de catalogació conté: datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda. Són importants també les fórmules enunciatives. Els estudis sigil·logràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur (maurí). La sigil·lografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari. Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de Sagarra i de Siscar Sigil·lografia catalana (1916-32).
f
Numismàtica i sigil·lografia